Edat Mitjana
O Edat Medieval. Per�ode
intermedi de la hist�ria
d'Europa enmig de l'Edat Antiga
i l'Edat Moderna. Comen�a al
segle V amb la caiguda de
l'Imperi Rom� d'Occident (476), i
acaba al segle XV amb la caiguda
de Constantinoble (1453) o
l'inici de la colonitzaci�
europea d'Am�rica (1492).
Renaixement del segle XII
O revoluci� del segle XII.
Per�ode de canvis pol�tics,
socials i econ�mics i de
revitalitzaci� intel�lectual.
Les transformacions van trencar
l'antiga estructura feudal,
agr�ria i rural, en benefici
d'un nou ordre basat en la
burgesia mercantil, que comand�
Europa fins al naixement de les
monarquies absolutes.
Burgesia
A l'edat mitjana a Europa,
conjunt de persones que
acumulaven riqueses provinents
dels seus negocis. No tenien
privilegis nobiliaris per�
tampoc es trobaven lligats a la
servitud. Desenvolupaven un
ofici o vivien del comer� i el
prestamisme.
Parlament
Origin�riament, reunions dels
representants de la noblesa, del
clergat i de les ciutats, que
els reis europeus convocaven per
tal d'aprovar els deures i drets
dels seus s�bdits i discutir
afers importants del regne.
Pesta Negra
Pand�mia, molt probablement de
pesta, que s'orogin� el 1346 al
nord de la Xina i, a trav�s de
S�ria, s'estengu� successivament
per Anat�lia i Tr�cia fins a
arribar a Gr�cia, Egipte i els
Balcans. El 1347 arrib� a
Sic�lia i des d'all� pass� a
G�nova; el 1348 havia infectat
Su�ssa i tota la pen�nsula
It�lica. Des de Su�ssa
s'estengu� a Fran�a i la
pen�nsula Ib�rica i el 1349
arrib� a les Illes Brit�niques.
G�rgola
Part que sobresurt d'una
canonada que serveix per evacuar
l'aigua de les teulades. En
l'arquitectura medieval,
especialment en la g�tica, s�n
molt usades en esgl�sies i
catedrals. Acostumen a estar
adornades amb figures
intencionadament grotesques que
representen humans, animals,
monstres o dimonis.
El renaixement de
les ciutats �Entre els segles
XII i XIV, es va iniciar a
Europa un desenvolupament
econ�mic que va afavorir
el renaixement de les
ciutats. �Les ciutats es van
convertir en un centre de
producci� artesana i
d�intercanvi de productes.
Es va desenvolupar una
burgesia
pr�spera que governava la
ciutat. � Els monarques
van aprofitar el
creixement d�aquesta
burgesia per augmentar i
consolidar el seu
poder
sobre la noblesa feudal. � Un estil art�stic
nou, el g�tic,
va permetre construir
edificis m�s alts i
esvelts. � A partir de mitjan
segle XIV i durant una
bona part del XV, Europa
va patir una crisi econ�mica
i social
generalitzada.
EXPANSI� AGR�RIA I CREIXEMENT
DEMOGR�FIC �A partir del segle XI, a
l�Europa occidental es van
introduir una s�rie d�innovacions
t�cniques
a l�agricultura: -Noves t�cniques de conreu,
com la rotaci� triennal i l��s
dels fems dels animals com a
adob. -Nous instruments agr�coles
van millorar el rendiment de la
for�a dels animals de tir a
l�hora de fer les tasques del
camp. �
Entre els segles XII i
XIV, l�aplicaci� d�aquests
aven�os va suposar un augment de la
productivitat
a una gran part de l�Europa
occidental.
LES CIUTATS, NOUS CENTRES
ECON�MICS �La millora de
l�agricultura va estimular la
revitalitzaci�
o l�aparici�
de les ciutats. �
Els agricultors, en
produir m�s del que necessitaven
per al consum, van generar un
excedent d�aliments i de
primeres mat�ries. �
Els agricultors, els
nobles i els eclesi�stics,
propietaris de les terres, van
buscar mercats
on vendre aquests productes, i
els van trobar a les florents
ciutats europees. �
El creixement de la
poblaci� va fomentar l�emigraci�
d�una part dels pagesos a les
ciutats, on trobaven m�s
llibertat personal i
oportunitats per millorar la
seva vida.
ELS
ARTESANS I ELS GREMIS �La ciutat medieval es va
convertir en un centre de producci�
d�objectes manufacturats. �El treball artes�
s�organitzava en
tallers petits,
el propietari dels quals era el
mestre artes�, que disposava
d�eines pr�pies. Era un treball manual. �Els artesans de cada ofici
s�organitzaven en gremis,
estructurats de forma
jer�rquica: aprenents, oficials
i mestres artesans. �El gremi es preocupava
de mantenir el compliment d�una
s�rie de normes.
FIRES
I MERCATS �Els nuclis urbans
acollien el mercat, al qual
acudien els pagesos de la zona
per intercanviar-hi productes
agr�coles per manufactures.
�Van sorgir les fires,
mercats peri�dics de gran
magnitud on es compraven i es
venien grans quantitats de
productes.
LES
GRANS RUTES DEL COMER� �El comer� mar�tim
va adquirir m�s import�ncia que
el terrestre per a les llargues
dist�ncies. La causa era la
major capacitat i velocitat dels
vaixells. �La primera gran ruta
mar�tima es va obrir al Mediterrani.
S�importaven productes de luxe
(seda i esp�cies) i exportaven
teixits, armes i eines. �Una segona ruta va ser
la de l�Atl�ntic
i el B�ltic.
Es transportaven llanes, vins,
pells, fusta i blat.
L'APARICI�
DE LA BURGESIA �El creixement de les
ciutats va transformar la
societat feudal.
Aix� va permetre la formaci�
d�un nou grup social
no privilegiat, la burgesia. �La burgesia estava
formada per persones dedicades a
fer feines artesanes i al
comer�, que no depenien de cap
senyor feudal. �La base de la seva
riquesa
eren els diners
que cobraven pel seu treball,
per la venda dels seus productes
o pels beneficis dels seus
negocis. �Segons la seva riquesa,
es distingia l�alta
burgesia, formada per grans
comerciants i banquers, i la
petita
burgesia, formada per mestres
artesans i petits comerciants.
EL
GOVERN DE LES CIUTATS �Al primer moment, les
ciutats van formar comunes o
assemblees de tots els ve�ns per
organitzar el seu govern. �Posteriorment elegien
magistrats,
dirigits per un batlle. �L�ajuntament era
l�edifici on es reunien i on
guardaven el segell, l�escut
d�armes o estendard, l�arxiu
dels documents i el tresor de la
ciutat. �Amb el temps, el govern
de les ciutats va anar passant a
les mans de les fam�lies m�s
riques de comerciants i
banquers, que van constituir un
grup privilegiat, el patriciat urb�.
LA CULTURA URBANA �Als segles X i XI, a
l�Europa occidental, llegir i
escriure era una tasca reservada
als clergues, funcionaris reials
i mercaders rics. �A mesura que avan�ava el
segle XII, la millora de les
condicions econ�miques i el
desenvolupament
de la vida urbana
van propiciar la il�lustraci�
d�alguns nobles i burgesos. �La necessitat de
coneixements va potenciar el
desenvolupament de les escoles a
les ciutats, dependents de
l�Esgl�sia o del govern de la
ciutat. �
Aviat es van formar corporacions
anomenades
universitats.
ELS
REIS VOLEN EL SUPORT DE LA
BURGESIA �Entre els segles X i
XII, la monarquia va exercir un
poder esc�s sobre el territori
del seu regne. Els reis no
podien imposar-se als senyors
feudals. �A partir del segle XII,
els monarques van aprofitar el
creixement econ�mic i la
puixan�a de la burgesia per
intentar imposar la seva
autoritat
sobre la noblesa feudal. �Alguns reis van donar suport als
burgesos
en oferir-los cartes deprivilegis
que els feien lliures, �s a dir,
no sotmesos a cap senyor feudal.
�A canvi del suport i
dels privilegis reials, els
burgesos van facilitar
als monarques recursos econ�mics
per a les lluites que tenien
contra els nobles.
LES
CORTS I ELS PARLAMENTS �A les reunions del
consell o cort reial, es va
acceptar que hi fossin presents
els representants de la
burgesia. �Convocant-los, el rei
pretenia recon�ixer la
import�ncia d�aquest estament en
la societat medieval i volia
demanar-los aportacions en
met�l�lic, els subsidis.
�Les reunions del rei amb
els tres estaments (noblesa,
clerecia i burgesia) rebien el
nom de corts
o parlaments.
LES
GUERRES ENTRE LES MONARQUIES
EUROPEES �Es van originar
nombrosos enfrontaments entre
els monarques europeus per
l�esfor� d�algunes monarquies
per consolidar el poder i
establir un regne amb fronteres
clares. �El conflicte m�s greu va
ser la Guerra dels Cent Anys,
que va enfrontar Fran�a i
Anglaterra entre 1337 i 1453. �La guerra es va iniciar
per un problema successori de la
corona francesa i per la
pretensi� del monarca angl�s de
ser reconegut com a rei de
Fran�a. �Encara que els anglesos
van ocupar durant anys una bona
part del territori franc�s, el
conflicte va acabar amb la
vict�ria de Carles VII de
Fran�a.
LA
FAM, LA GUERRA, LA PESTA �Des de principis del
segle XIV, es va produir a
Europa una crisi agr�ria a
conseq��ncia d�un seguit de
males collites. �La conseq��ncia va ser
que la producci� de blat va
minvar i la fam es va expandir
per tot el continent. �A aquest primer problema
es va unir el dels danys
provocats per les freq�ents
guerres entre senyors
feudals. �El per�ode m�s dur va
ser l�any 1347, quan la
denominada Pesta Negra
va assolar Europa, afectant una
poblaci� subalimentada i
provocant una gran mortalitat.
LES
REVOLTES DELS PAGESOS �El descens de la
poblaci� va tenir efectes
immediats al camp, on va
comen�ar a escassejar la m�
d�obra i moltes terres de conreu
van quedar abandonades. �Els senyors van veure
com les seves rendes disminu�en,
i per compensar aquest
desequilibri van augmentar
els impostos
als seus serfs. �La manca d�aliments, la
puja dels preus i
l�empitjorament de les
condicions de vida dels serfs
van fer augmentar les tensions socials
al camp.
LES
REVOLTES URBANES �La crisi va arribar
tamb� a les ciutats, on la
mortalitat va ser encara m�s
elevada que en les zones rurals.
�Davant l�augment
de la mis�ria,
els grups m�s desfavorits van
exigir millores i tamb� un major
acc�s als c�rrecs municipals,
monopolitzats pel patriciat
urb�. �Les revoltes es van
escampar per un gran nombre de
ciutats europees i sovint anaven
acompanyades d�assalts als
barris jueus.
LES
NOVES CONSTRUCCIONS URBANES �Des del segle XII,
noves t�cniques
constructives van permetre que
sorg�s un nou estil art�stic: el
g�tic. �El desenvolupament de
l�economia i l�augment de la
poblaci� a les ciutats va
originar la necessitat de
noves construccions. �Es van aixecar palaus
per a nobles i mercaders,
ajuntaments
per al govern de la ciutat i
llotges
per als mercaders. �La ciutat medieval va
elevar grans catedrals
de pedra, s�mbols
del poder econ�mic i del
prestigi de les ciutats, i de la
fe en D�u dels seus habitants.
LES
CATEDRALS I LES ESGL�SIES
G�TIQUES �Les principals
caracter�stiques de
l�arquitectura g�tica s�n: -La utilitzaci� d�un nou
tipus d�arc,
l�ogival. -Un nou tipus de volta,
anomenada de creueria
o ogival. -Es van obrir grans
finestrals coberts amb vidrieresdecolors. -Als murs exteriors
s�utilitzava un sistema complex
d�arcbotants
i contraforts. -La portalada
g�tica va heretar els elements
b�sics del rom�nic. - La planta
va continuar sent de creullatina.
L'ESCULTURA �L�escultura g�tica
s�utilitzava per decorar les
fa�anes
de les esgl�sies. Tamb�
s�utilitzaven les g�rgoles. �A partir del segle XIV,
l�escultura es va independitzar
de l�arquitectura i es va
mostrar en retaules
que decoraven les esgl�sies o en
monuments funeraris. �L�escultura g�tica era
molt m�s realista,
tant en els vestits com en la
representaci� del rostre hum�. �Va comen�ar a dotar-se
de moviment als personatges i
se�ls va atorgar un volum que no
existia al rom�nic.
LA
PINTURA �La pintura g�tica
mostrava la preocupaci� per
nous aspectes
com la representaci� de la
profunditat, l�estudi anat�mic
dels personatges, etc. �A la pintura g�tica li
interessava plasmar la realitat;
per aquesta ra� els personatges
que apareixien eren retrats
fidels dels homes i les dones de
l��poca.
.gif)
.gif)
