Declaraci� sobre la denominaci� de la llengua catalana

(Redactada pel Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans el 23 de febrer de 2006, recollint les instruccions del Ple del 30 de gener de 2006)

Llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l’idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l’Estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

Tanmateix, al País Valencià, per raons historicolingüístiques, la llengua catalana es denomina també valencià, no essent, emperò, aquest terme en cap cas excloent del nom genèric llengua catalana o català, nom amb què és coneguda per la romanística internacional i que, així mateix, es recull en els estatuts de les universitats d’Alacant, de València i Jaume I de Castelló de la Plana, i en d’altres institucions valencianes en referir-se a la llengua pròpia.

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans manté invariada aquesta denominació, que és la que es reflecteix en el DIEC (veg. les entrades català i valencià). Declara, consegüentment, que les solucions que adesiara apareixen en mitjans de comunicació o en l’ús de persones i grups, català/valencià, valencià/català, català-valencià, valencià-català i altres similars, no solament no s’adeqüen a allò que l’IEC ha establert, sinó que, endemés, tampoc no s’ajusten a la manera com habitualment es denominen les llengües, amb un sol terme genèric, fins i tot en el cas d’aquelles que tenen més d’una apel•lació per a llur denominació: neerlandès o flamenc, castellà o espanyol, èuscar o basc, entre d’altres.

Data de la declaració: 28 de febrer de 2006