Muixeranga d'Algemesí
 |
Per a altres significats, vegeu «Muixeranga (desambiguació)». |
|
Per a altres significats, vegeu «Muixeranga d'Algemesí (colla muixeranguera)». |
| Tipus | festival  | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | Algemesí (País Valencià) | ||
| Estat | Espanya | ||
La muixeranga d'Algemesí és un conjunt d'activitats que s'integren en el conjunt de les Festes de la Mare de Déu de la Salut del municipi. Inclouen danses i torres humanes amb elements comuns amb els d'altres comarques valencianes.[1]
La Mare de Déu de la Salut. Tradició i actes
[modifica]La tradició diu que la Mare de Déu de la Salut va ser trobada en el tronc d'una morera. Tres vegades va ser portada a Alzira i les tres retornà de forma inexplicable a Algemesí. Aquesta llegenda de la verge trobada, que pot trobar-se també a altres pobles, és la base de la festa i explicació d'alguns dels seus elements.[1]
Les processons de la Mare de Déu de la Salut són les festes majors d'Algemesí, celebrades de manera solemne des de 1724.[2] La data de celebració és el 7 i 8 de setembre. La nit del dia 7 es fa la professó de les promeses. La processoneta del matí és el dia 8, i a la vesprada i nit d'eixe dia és la processó de Volta General, que té una durada considerable: comença abans de les vuit de la vesprada i termina després de les dues de la nit.[1]
La part festiva de la processó la formen els misteris i els martiris, la muixeranga, les danses de bastonets, la carxofa, els arquets, els pastorets, els llauradors o bolero, i els tornejants.[1]
Història
[modifica]
La primera qüestió a mencionar vindria constituïda per les opinions que hi ha respecte del nom. Per una part, hi ha opinions documentades que el 1947 defensaven la procedència del nom del mot àrab mochain, amb el significat d'emmascarat o encapirotat. Per altra, hi ha qui pensa que rep el nom genèric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes públiques —moixigangues, de la qual muixeranga seria una deformació posterior—,[3] amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d'algun esdeveniment remarcat. La veritat és que avui, a causa de la manca d'investigacions, no es pot prendre part per cap hipòtesi.
Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle xviii, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d'aleshores, ja amb cadència anual en liquidar el sou als dolçainers que tocaven a la Festa, és la més exacta fita cronològica. La muixeranga d'Algemesí va celebrar el 2013 el 40 Aniversari des que el 1973 gairebé desaparegués i en tal ocasió va celebrar un acte commemoratiu en homenatge multitudinari a les 30 persones que el 1973 van aconseguir tirar avant un dels balls més simbòlics de València, avui ja festa patrimoni de la humanitat.[4]
A més d'Algemesí, també s'han trobat notícies de muixerangues a altres parts del País Valencià, com Alcoi, Alzira, Bellreguard, Carcaixent, Castelló de la Plana, Llíria, Nules, Requena, Sagunt, Silla, Sogorb, Torrent, València i la Vall d'Uixó.[2]
Les colles muixerangueres
[modifica]En el món de les muixerangues, Algemesí és l'únic lloc on hi ha dues colles que hi participen:[4]
- La Muixeranga d'Algemesí que es remunta a l'any 1724 i va ser refundada en 1973.[4]
- La Nova Muixeranga d'Algemesí, fundada en 1997.[4]
Música
[modifica]La muixeranga d'Algemesí s'acompanya sempre d'un grup de dolçainers que interpreten tres melodies: el florete o ball, l'enterro i la muixeranga. Les dues primeres són l'acompanyament de figures pròpies, metre que la tercera acompanya totes les altres.[4]
La música no marca el ritme de desenvolupament de les figures. Al revés, els dolçainers modifiquen el ritme per compassar-se al ritme al qual es basteix cada figura. Els tabaleters marquen la formació de la pinya. Els dolçainers comencen quan els muixeranguers comencen a pujar. Els músics més hàbils poden marcar amb notes determinades el moment en què el xiquet de dalt alça la cameta o el punt en què finalitza la baixada. Si la figura cau, la música s'atura.[4]
La dansa
[modifica]La dansa de la Muixeranga té un estructura molt concreta amb tres parts diferenciades:[5]
- el Ball, conegut també con Passeig o Floretes
- les Torres Humanes, anomenades també Pujades
- els Quadres Plàstics.
A banda, presenta quatre temps i es du a terme abans que el grup entre a formar part de la comitiva de la Processó. En eixe moment els muixarangues estan col·locats en dues fileres i aleshores dancen amb ciris encesos a les mans.[6]
La Muixeranga d'Algemesí té com a característica distintiva també que presenta una gran diversitat de torres humanes i figures plàstiques, cosa que fa que presente un repertori amb una gran varietat.[6]
Les torres
[modifica]La diferència entre torres humanes i figures plàstiques és gran, les primeres busquen fer construccions elevades, la qual cosa prioritza l'habilitat i la força dels muixarangues que les enlairen. Per la seua banda, les figures plàstiques tenen un caràcter més representatiu, relacionat amb escenes de temàtica mariana, per la qual cosa presenten un motiu simbòlic i religiós del que manquen les torres; si bé als últimns temps s'han introduït figures de caracter profà.[6]
Els elements estructurals bàsics que ajuden a entendre les descripcios que es fan de les construccions o torres de la Muixeranga, així com la seua tècnica, són fonamentalmet:[6]
- la base, és a dir, els peus de la torre, són els memebres de la colla que sostenen el segon pis de muixeranguers
- els pisos, que són les diverses altures de la torre
- la pinya, són un grup de muixeranguers que reforcen la base i que es col·loquen al voltant d'ella per ajudar a la construcció de la tore, mantenin recta la base.
Les denominancions que tenen els membres de la colla depèn de la funció que desenvolupen i el lloc on es col·loquen durant la construcció, no podem perdre de vista que a la torre cadascú ha de tindre molt clar quina és la seua funció i per això aquestes estan mokt ben definides. Així, podem trobar-nos:[6]
- Baixos, que són els encarregats de formar la base.
- Alçadors, que són els que formen els pisos. També estan els anomenats "primeres mans", que són els que subjecten les cames dels alçadors del segon pis; "les agulles" que estan al mig de la pinya de reforç subjectant pels genolls els alçadors del segon pis i "els vents" que se situen al mig de dos mans per subjectar els alçadors del segon pis de manera lateral, posant una m'à a cada cama d'un alçadot. Per ajudar a enlairar els alçadors als pisos més alts (el quart de la Torre per exemple), està la figura de "l'escala", que també ajuda a enlairar-se al xiquet que corona la construcció.
- Xiquet, el xiquet que puja per coronar la torre.
Respecte a els tipus de torres, podem trobar:[6]
- L'Alta, formada per cinc altures amb base de sis persones y pinya.
- La Torreta, formada per quatre altures amb base de quatre, és la construcció típica d'Algemesí, ja que és l'únic lloc on s'alça i té una tècnica d'alçada molt particular: Els muixarangues resten amb les articulacions plegades, flexionats fins que tots s'hi han incorporat, de manera que van poc a poc alçant-se seguint el ritme de la música que va tocant-se per a l'esdeveniment. A més, la torre la corona un xiquet amb els braços oberts i la cama esquera alçada. També és usual que la torre gire sobre si mateixa en sentit horari.
- El Pi, formnat per quatre altures amb un muxeranguer per cada pis.
- El Castell, es tracta d'una torre de quatre altures amb tres segons i al terecr pis tres alçadors, és com la unió de tres pins de tres, coronada amb u xiquet que adopta la forma de una creu, amb els braços oberts.
- La Figuereta o Volantinera, és una torre de tres pisso coronada per un xiquet cap per avall fent el pi i per baixar, es deixa esgolar per l'esquena d'un dels segons al voltant del qual és major la pinya per recollir al nen quan baixa. És una construcció més típica de l'Olleria, l'Alcúdia o Taüll que d'Algemesí.
- El Banc, és una torre de quatre altures amb dos segons, al tercer pis un alçador i coronada per u xiquet formant una creu amb els braços, però és molt particular perquè la seua base està formada per un muixeranguer gitat cap per amunt amb els peus i mans recolzats a terra, damunt d'ell, el segon posa els seus peus, uno damunt els genolls i l'altre sobre els muscles.
- La Morera, és una torre de cins altures formada per dos segons i després en cadascun dels pisos un únic muixeranguer.
- Cinc en un Peu, formada per quatre pisos construïda sobre els muscles de la base que està formada per un únic muixeranguer; al segon pis hi ha dues persones assegudes, una a cada muscle de la base i amb els braços i les cames entrellaçades; al tercer pis un alçador i al quart pis coronant la tore un xiquet amb els braços en creu.
- La Tomasina, torre de cinc altures amb quatre alçadors al segon pis, dos al tercer i un al quar, amb un xiquet al dat de tot coronat-la. Es creà l'any 1995 per homenatjear al mestre de la Muixeranga Tomàs Pla.[6]
- La Trobada,[7] composició que creà Raül Sanxís per a la Nova Muixeranga d'Algemesí amb motiu de la I Trobada de Muixerangues d'Agemesí. Originàriament era 8-4-2-1-1, l'estructura sembla alçar-se amb dos troncs que s'uneixen.[8] Es suposa que simbolitza la unió de les dos muixerangues d'Algemesí, a la torre la unió es du a terme al tercer pis, on els muixeranguers pujats sobre dos segons, s'abracen pekls muscles, i sobre els seus bescolls es col·loca l'alçador del quart pis, que tindrà al dam unt el xiquet amb braços en forma de creu, que corna la torre.
Les Fiqures Plàstiques
[modifica]Amb simbologia religiosa
[modifica]- La Marieta, que tracta de representar l'Assumpció de la Mare de Déu al Cel. Tradicionalment és una mena de bateig fester pels nadons de bolquers, que es pugen a dalt de la figura. A la base es col·loquen quatre persones formant un rectangle, al segon pis pugen quatre alçadors, els quals sostindran al nen que puge dalt del tot. Una versió ñés la "Maria Alta", que presenta un tercer pis de quatre persones, que estenen el raços drets a l'interior del rectangle entrellaçant les mans per donar lloc a una base on es pujarà el xiquet que corona la figura.[6]
- L'Enterro, representa la Dormició de Maria, es forma com a figura per a la entrada de la Muixeranga a la Basílica i és acompanyada per una melodia diferent a la de otres figures.[6]
- L'Altar, s'alça a l'entrada de la Mare de Déu a l'Església, a cadascuna de les vores de la porta de la Basílica i forma un corredor pel qual accedirà la imatge a l'interior del temple.[6]
- El Guió, representa l'Estandard barroc de la Processó i el forma un pilar central de tres pisos i dos laterals de dos, totos ells coronats per xiquets amb els braços desplegats sostenent ciris muixaranguers, dos el xiquet que corona el pilkar de tres i un a les mans exteriors del xiquet al dalt dels pilars de dos.[6]
- La Font. Està formada per vint-i-tres muixerangues: un pinet de tres envoltat de quatre pinets de dos, davant dels quals es fiquen els “xorros”, formats cadascun d'un per muixerangues a quatre grapes i, damunt d'ell, un altre de panxa enlaire. La figura té una interpretació religiosa, relacionada amb la Fons Salutis.[8]
- L'Oberta, és un pinet de tres amb dos xiquets que s'agafen de les mans de l'alçador i fiquen un peu al muscle de la base.[4][8]
- El Retaule, (P2-P3-P2-P3-P2), va ser inventat en 1997 mitjançant la combinació de dos guionets.[2][9] El nombre de pinets i pilars de tres pot variar, però la col·locació és sempre en filera simètrica i tots mirant en la mateixa direcció. Així la Jove Muixeranga de València ha fet servir l'estructura (P2-P3-P2-P3-P2-P3-P2).[10]
Sense simbologia religiosa
[modifica]- La Sénia, metàfora de una antiga sénia per extraure aigua. Alçada per primera volta en 1996: un pilar de 4 rodat, quatre pilars de 3 i quatre pilars de 2 caminats i quatre acompanyants. Al centre hi ha un pinet doble, al voltant del qual es formen quatre braços, cadascú amb un pinet de tres, un de dos i un acompanyant que fa de guia. Tota la figura roda al voltant del pinet del mig, el qual roda sobre si mateix.[10]
- L'Aranya.
- El Carro.
- La Grossa.
- El Tigre.
- Les Figueretes.
- Caps en Caps.
- El Passeig de Gegantets.
Indumentària
[modifica]Normalment la indumentària del muixeranguer està composta per una brussa cenyida i recta amb botons per davant i pantalons llargs. A més duen un barret amb orelletes (bonet orellut), i com a calçat unes espardenyes de sola prima.[11]
La tela és basta i forta i presenta tires verticals de dos colors, el blau i el roig per a una de les colles (Muixeranga d'Algemesí), i el verd i el roig i el blanc per a l’altra (la Nova Muixeranga). Açò no ha estat sempre igual , antigament la brussa i els pantalons eren confeccionats amb teles de matalàs amb tires roges o tires blaves, sense massa uniformització.[12][6]
Segons Maximilià Thous, aquesta indumentària era una reproducció de roba que utilitzaven els folls al sanatoris mentals. No esd deu oblidar que les muixerangues s'anomemen en alguns llocs "ball del Locos".[13]
Al principi del moviment muixeranguer, els vestits es llogaven a Casa Insa, a València, però a partir de ls dècada de 1950, es passa a dissenyar un nou vestit, fins que s'ariba al format actual.[6]
La música
[modifica]La músic que acompanya la muixeranga és d'origen popular i interpretada per tabalet i dolçaina, que presenta dues tonades bàsiques, una que acompanya el Ball i l'altra acompanya la alçada de les torres i es anomenada "la Muixeranga".[6]
Ara bé, existeix una tercera tonada, la ja esmentada música de la figura de l'Enterro, basada en el cant gregorià "Dies irae, dies illa".[6]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Història». [Consulta: 3 maig 2021].
- 1 2 3 Bofarull Solé, Joan. L'origen dels castells : anàlisi tècnica i històrica. Valls: Cossetània Edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-291-4.
- ↑ «Muixeranga d'Algemesí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 4 5 6 7 Bofarull Solé, Joan. Les muixerangues valencianes, Setembre de 2016. ISBN 978-84-16505-34-0.
- ↑ Domingo, Josep Antoni (1999):Bastint la Fesa, Algemesí. Ajuntament d'Algemesí.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Alcaraz i Santonja, Albert. Un món de Muixerangues (en valencià). Algemesí: Ajuntament d'Algemesí, setembre 2004, p. 27 i ss. ISBN 84-922401-8-0.
- ↑ «Trobada - NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESI». [Consulta: 27 març 2026].
- 1 2 3 Carceller i Esteban, Kassim. Figures, remats i altres construccions del món muixeranguer. 1a edició: setembre de 2018, 2018. ISBN 978-84-09-05273-8.
- ↑ «Figures». [Consulta: 31 març 2026].
- 1 2 Jove Muixeranga de València. Història i repertori (en catalá). Jove Muixeranga de València, p. 94-110.
- ↑ Sanxis, Raül. «1973, 1997 i 2018. Els anys de la muixeranga» (en catalan), 07-11-2020. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ L'ART), Enric Olivares | ALGEMESÍ (HISTORIADOR DE. «La indumentària muixeranguera com a element patrimonial», 28-02-2020. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ Thous, Maximilià «La Muixeranga». Valencia Atracción, 1934.