Fam�lia: Cannabaceae Endl. (=Cannabidaceae Endl.)
Distribuci�: Aquesta fam�lia viu a la franja temperada sobretot de l'hemisferi nord. Morfologia General: Inclou herbes erectes (Cannabis) o lianoides (Humulus) que poden ser anuals (Cannabis sativa) o perennes (Humulus lupulus). Morfologia Vegetativa: Les fulles s�n oposades tot i que al g�nere Cannabis es disposen alternes a la part superior de la tija. S�n arom�tiques, peciolades, no embeinadores i palmades, ja sigui de forma lobulada (Humulus) com composta (Cannabis). A la base de la fulla apareixen est�pules lliures i persistents. Morfologia de la infloresc�ncia: Les flors es disposen en infloresc�ncies terminals cimoses amb br�ctees i bract�oles. Les infloresc�ncies masculines s�n ramificades, multiflores i en forma de pan�cula. En canvi, les femenines s�n m�s compactes i presenten un nombre menor de flors. Morfologia floral: Les flors s�n unisexuals i les plantes solen ser dioiques, tot i que tamb� existeixen esp�cies monoiques. S�n petites, actinomorfes i pent�meres. El perigoni consta de 5 t�pals imbricats i persistents que difereixen segons el sexe de la flor. Aix�, les flors masculines tenen els 5 t�pals lliures i sepaloides; mentre que les flors femenines presenten els t�pals soldats en un tub curt i membran�s que tanca l'ovari. L'androceu est� format per 5 estams que es disposen alternats amb els t�pals del perigoni. Les anteres s�n dorsifixes i s'obren per dehisc�ncia longitudinal. El gineceu consta de dos carpels units formant un ovari unilocular i s�per. A l'interior es desenvolupa un sol primordi seminal+br an�trop p�ndul. Hi ha un �nic estil apical que acaba en dos estigmes allargats. Tipus de pol�linitzaci�: Les flors petites i amb el perigoni redu�t indiquen que la pol�linitzaci� �s anem�fila. Morfologia del pol�len: Els grans de pol�len s�n aperturats i porats amb generalment 3 punts germinatius, o m�s rarament 2, 4 o 6. Morfologia del fruit: El fruit �s una n�cula, que al g�nere Humulus presenta el calze persistent. Morfologia de la llavor: Dins del fruit nom�s hi ha una sola llavor rica en mid� i amb endosperma oleagin�s. A l'interior es forma l'embri� que es disposa corbat en el cas de Cannabis. Tipus de disseminaci�: Els fruits solen caure a terra o dispersar-se gr�cies al vent. Dotaci� cromos�mica: El nombre b�sic de cromosomes (x) sol ser 8 o 10 a Humulus i 10 a Cannabis. Principis qu�mics: Presenten alcaloides i flavonoides, i en el cas d'Humulus tamb� proantocianidines. A m�s contenen resines molt oloroses que presenten diferents utilitats. Fisiologia: Fan la fotos�ntesi del tipus C3. Diversitat i classificaci�: Les canabi�cies formen una petita fam�lia que nom�s inclou dos g�neres: Humulus amb 2 esp�cies (Humulus lupulus i Humulus japonicus) i Cannabis tamb� amb dues esp�cies (Cannabis sativa i Cannabis ruderalis). Es consideren afins a les mor�cies (alguns autors la inclouen dins d'aquesta fam�lia) tot i que hi difereixen pel nombre de peces florals. Ecologia i h�bitat: El ll�pol (Humulus lupulus) �s propi de bardisses, arbredes i boscos humits. El c�nem (Cannabis sativa) tamb� necessita s�ls humits per viure. Pres�ncia als PPCC: De forma espont�nia nom�s apareix el ll�pol (Humulus lupulus), a la meitat septentrional de Catalunya. Degut al cultiu del c�nem (Cannabis sativa) com a planta t�xtil i pels seus fruits, actualment creix de manera subespont�nia a la vegetaci� ruderal. Utilitats: " El ll�pol (Humulus lupulus) es cultiva des de temps antics a causa del seu �s en la fabricaci� de la cervesa. Les infloresc�ncies presenten unes gl�ndules grogues on es forma la lupulina que t� sabor amargant i acci� bactericida. Aquesta subst�ncia s'afegeix a la cervesa per donar aroma i sabor i com a conservant. El c�nem (Cannabis sativa) �s originari d'�sia per� es troba cultivat arreu del m�n. Cont� dues subesp�cies que presenten usos molt diferents. A partir de la subesp�cie Cannabis sativa subsp. sativa s'obtenen fibres de gran resist�ncia i durabilitat, que s'usen en la fabricaci� de sacs, cordills, catifes,... De la subesp�cie Cannabis sativa subsp. indica s'extreu una droga narc�tica anomenada marihuana, que s'obt� del premsat de les infloresc�ncies femenines i de les fulles. A m�s a m�s, la resina que sintetitzen les flors femenines a l'obrir-se �s el haixix. La marihuana ja era coneguda des de temps ben antics (2000 anys a.C. a la Xina) com a medicinal i es recomanava per la mal�ria i els constipats. Actualment, alguns dels seus components s'empren a la ind�stria farmac�utica per reduir els efectes secundaris indu�ts per quimioter�pia, com n�usees i v�mits; aix� com per tractar els dolors del c�ncer. Els fruits del c�nem s�n oleaginosos i s'empren per a l'alimentaci� d'ocells de g�bia.